diumenge, 24 de setembre de 2017

RES JA NO ÉS IGUAL COM ERA



Hereva del maig del 68 i fan de la generació espanyola del 98, haig de dir que actualment en molts conflictes mundials he trobat a faltar les veus agosarades dels escriptors d’aquella època, els quals, sense por, denunciaven la injustícia i es posicionaven a favor del canvi, de qualsevol canvi que millorés la situació de les persones. Avançats al seu temps, convidaven des de la talaia de la seva escriptura a mobilitzar-se per aconseguir-ho. Ara no hi són, o no se’ls veu, però tampoc no calen perquè la situació no és la mateixa: són les persones del carrer les que s’expressen, s’empoderen i conviden a mobilitzar-se per aconseguir-ho; i ara és el periodista qui està a primera línia, qui opina i se’n fa ressò, de forma immediata. 
És per això que ha de ser l’escriptor qui, un cop passat tot pel sedàs del seu silenci, faci de portaveu de la justícia, de la intel·ligència, de la bellesa i de l’ànima per ajudar-nos a reflexionar sobre allò que s’està vivint. Perquè el que estem vivint ara, no es tracta només d’un canvi polític, sinó d’un canvi de paradigma, de forma de conjugar el futur, un canvi de consciència que ens convida a mirar la terra, a nosaltres mateixos i a l’altre amb uns altres ulls, amb tot el que això comporta a nivell polític, social, econòmic, religiós... I aquest canvi no és des d’ara, sinó que ja fa dies que es gesta, i malgrat que intentem entendre, no entenem, perquè tot està canviant tan ràpid que les bótes velles, tan conegudes i estimades,  ja no poden contenir el vi novell i s’esquerden; perquè, malgrat que ens costi d’acceptar, i ni tan sols d’imaginar, res ja no és igual com era.   

dijous, 21 de setembre de 2017

"EULÀLIA DURAN I GRAU. CONVERSES INTIMES"

El meu darrer llibre, publicat pel Museu Comarcal de Cervera, es va presentar diumenge passat, dia 17, a la casa Duran, seu del Museu Comarcal de Cervera. És un llibre de converses amb Eulàlia Duran i Grau, investigadora de la cultura moderna dels Països Catalans. 
Aquest llibre vol ser, per damunt de tot, un acte d’agraïment, un homenatge a la seva persona i al seu treball incansable; però amagaria una part de la veritat si digués que només això l’ha motivat. També hi ha un sentiment de justícia de gènere que em porta a rescatar la doctora Duran de l’ombra on la va postergar el fet de ser la filla d’un gran arxiver i erudit, com Agustí Duran, i muller d’un emprenedor de la cultura, com va ser  Max Cahner; i una curiositat personal per saber com s’ho fan les persones per viure amb sentit, per donar un sentit a la seva vida, des de la consciència, la llibertat i la creativitat, i des que conec l’Eulàlia, he sospitat que ella sabia fer-ho, i aquesta sospita es fa certesa en aquestes converses íntimes.  
L'Eulàlia va ser la meva directora de tesi, i el seu mestratge, les converses al despatx de la universitat i a casa seva, el treball conjunt, el seguiment minuciós van ser per a mi un aprenentatge enriquidor, no només filologicohistòric, sinó també humà, que em va ensenyar una cosa cabdal, i és que en el món de la investigació, i en el món en general, sempre s’ha de sumar, mai dividir, ni ocultar. 
 Després de la presentació de la tesi vam seguir veient-nos, comunicant-nos les publicacions, les troballes, mantenint l’amistat.  Aquelles converses van generar  empaties que amb el temps van esdevenir confidències, sempre mogudes per la curiositat mútua, per les preguntes de recerca i vitals. D’aquí van néixer les ganes de fer-li una entrevista a fons que es pogués convertir en un llibre.
Aquest llibre, vol fer visible, en vida, la figura d’Eulàlia Duran. És un homenatge, però també és un descobriment de la seva íntima humanitat, i una recuperació merescuda del seu protagonisme en la història del nostre país.
Si voleu saber més sobre l’entrevistada, llegiu la magnífica ressenya que ha fet en el seu blog, Maria Toldrà, que és la responsable de la introducció d’aquest llibre. 
Si voleu llegir-lo, l'heu de demanar a: museu@museudecervera.cat