divendres, 17 de novembre de 2017

CONTEMPLACIÓ


La plana és un cossi de boira continguda que
ara s’enfila pels vorals de la muntanya,
acaronant copes i arrels amb dits de gebre;
ara s’enfila cel amunt agrumollant-se en el cim,
empesa per un torb imaginari que barreja cel i núvols.

Juga la natura amb dits de broma
a fet i amagar:
ara es reclou, adés es mostra;
ara s'encambra i tot s’enfosqueix
i l’aire gela;
ara s’espolsa els bocins de boira
i del no-res emergeixen les formes
esbandides pel sol.

Hi ha silenci, però no quietud,
és un no-
             res-
                   ple.



dilluns, 30 d’octubre de 2017

EL DIÀLEG DIALÒGIC



Rescato aquests dies el Diàleg intercultural i interreligiós (Fragmenta editorial, 2014) de Raimon Panikkar, on diferencia el diàleg dialèctic, que és el que es fa des del pensament —necessari per a opinar i raonar—,  del diàleg dialògic, que és aquell que té lloc en les profunditats de la persona, que tracta amb el Tu profund.  Tots dos diàlegs són necessaris i haurien d'estar en una situació d'igualtat a l'hora de dialogar, cap dels dos hauria de dominar el diàleg.
Quan Panikkar parla de diàleg dialògic ens remet a un diàleg obert, interior, que cal que emergeixi de la dimensió més profunda del nostre ésser, que ens convida a anar a fons: “Quan dialoguis amb algú, considera el teu interlocutor com una experiència reveladora”.
El diàleg dialògic, ens diu, no és tant per vèncer o convèncer, sinó per arribar a veure’m a mi mateix a través de l’altre, de manera que sigui l’altre qui em reveli els meus propis prejudicis, perquè no em puc entendre a mi mateix sense entendre els altres.
Quan dialogo haig d’estar disposat a renunciar a les meves seguretats, haig de posar en qüestió totes les meves certeses, ha de transformar-me. Des de la vulnerabilitat, el diàleg involucra la persona en la seva totalitat.
El lloc del diàleg és la creativitat, l’originalitat de cada un. I el principi bàsic és la comprensió, però una comprensió que no és l’habitual. No és dir “et comprenc” i prou. Panikkar ens convida a anar més enllà: ens diu que no comprenem l’altre si no compartim allò que ens està dient. I comprendre l’altre és pensar que allò que em diu també pot ser veritat. És comprendre’l tal com ell es comprèn a si mateix.  
És vital en el diàleg el creixement, la novetat, la llibertat, la transformació i la revolució.
El diàleg dialògic és un procés continu que no s’acaba mai i, al mateix temps, no queda mai exhaurit.