dissabte, 6 de gener de 2018

EL PRESENT COM A BON LLOC



A mig camí entre la utopia i la retrotopia (“Retrotopia”, Zygmunt Bauman), entre el futur somniat i el passat idealitzat, potser s’esdevé l’eutopia, el present com a lloc digne, com a bon lloc, com a únic lloc possible on viure.

Davant d’un futur incert —o d’una manca de futur— tendim a girar la mirada al passat, oscil·lant entre la nostàlgia i la por. No entenem el present sense retrovisors i menys sense els llums llargs.

Hem de recuperar el present com a bon lloc, com a únic lloc possible on viure, on poder seure i escoltar el propi batec i el de l’altre, el silenci, el pas del temps que només porta...més present.


dimecres, 6 de desembre de 2017

QUÈ ET SOSTÉ?



Sostenir-se un mateix no és gens fàcil.
És ser capaç de no fugir cuita-corrents de tu quan van mal dades, buscant delerós algú o alguna cosa que et sostingui. Sempre busquem qui o què ens sostingui: creences, ideologies, amors, diners, ocupacions, fàrmacs, amics... Tot ho podem ficar dins d’un mateix sac si es converteix en un aferrament, pel qual sóc capaç de vendre’m la llibertat de ser qui sóc; en lligams que la por de perdre’ls em fa defensar a cops de patiment. Un troc enganyós entre jo i la resta per no extraviar-me en interioritats abismals.   

Sostenir-se un mateix és mirar la infinitud i la finitud de la vida cara a cara.
És fer explosionar la força interior fins a vessar-la i arrelar-la en tu, per a poder aguantar els embats de la condició humana.   
Sostenir-se és ser capaç, no de buscar lligams que et sostinguin, sinó amors que et reconeguin i... que et cuidin.