SÓC


  Sóc doctora en filologia catalana i escriptora. Inspiradora del Centre Obert Heura i de l’associació Terra Franca.

Com a escriptora m’ocupa la recerca interior. Com a investigadora, l’escriptura femenina de l’època moderna. En el camp social m’implico a millorar la situació de les persones.

Imparteixo cursos i conferències sobre diferents temes del meu àmbit d’acció, d’estudi i pensament, i col·laboro en diferents publicacions, empesa per un únic desig que enfila l’escriptura, la investigació i el treball social: compartir la riquesa de saber qui som i deixar el món una mica millor de com l'he trobat.
           


Vaig nèixer a Barcelona la primavera de l’any 1957. La meva infantesa està marcada pels llargs estius passats en un poble del Pirineu, amb molt camp per córrer, i a Tarragona, vora la mar. En tots dos llocs experimento el silenci i la llibertat que sempre m’han acompanyat.  
Aviat començo a escriure els primers poemes  i guanyo el primer premi de prosa de la UEC de Mataró amb unes narracions sobre temes muntanyencs. Acabat el COU començo la carrera de dret i participo en el grup de poesia de la facultat. En aquells anys em cartejo amb Miquel Martí i Pol, qui m’anima a polir els versos i a qui, per diferents circumstàncies, no arribaré mai a conèixer personalment. Deixo la carrera la dret i començo la carrera de filologia catalana.  En acabar-la, treballo com a professora en una escola de formació professional. 
Deixo l’ensenyament l’any 1990 i co-fundo el Centre Obert Heura per a persones sense llar. La necessitat de fer alguna cosa pels altres va lligada a la necessitat de comunicar. Deso en el calaix alguns intents de novel·la i em llanço a escriure el que sento i visc. Publico el meu primer llibre de prosa poètica A cau d’orella, l’any 1996. Em doctoro en filologia l’any 1999 i publico una part de la tesi, l’any 2003, a Epistolaris d’Hipòlita Roís de Liori i Estefania de Requesens. M’especialitzo en escriptura femenina de l’època moderna. La dona i l’escriptura són els temes que a partir d’aquest moment centren el meu interès. Començo a impartir-ne cursos. L’any 2001 publico Vull parlar de Déu, i el 2005, Paraules des del silenci, primer llibre que s’acosta a la poesia —o prosa rimada. L’any 2006 començo a investigar els arxius conventuals femenins a la recerca de manuscrits memorialístics i a col·laborar en diferents projectes d’investigació sobre repertoris i diccionaris biogràfics de dones, promoguts per l’Institut Català de la Dona, la Xarxa Vives d’universitats i la Universitat de Barcelona. I més tard, en un projecte de l’Institut d’Estudis Catalans sobre manuscrits de l’època moderna. L’any 2007 entro a formar part del projecte editorial de Fragmenta, dintre del qual col·laboro en el consell assessor de la col·lecció Sagrats i Clàssics, i on l’any 2008 publico Monges, el primer llibre d’una trilogia d’entrevistes, sobre la interioritat i el desig profund, que té una gran acollida i que em fa descobrir un gènere apassionant; l'any 2012 es publicarà en castellà. Encara faré una altra incursió en el món de la poesia, l’any 2010, amb el llibre Els noms de Déu, darrer llibre d'un cicle poètic sobre l'experiència espiritual.  L’any 2012 m’encarrego de l’edició, com a coautora i moderadora, d’un llibre de converses entre les pensadores Teresa Forcades i Àngela Volpini: Una nova imatge de Déu i de l’ésser humà  (l'any 2013 es publica en castellà), i escric un contrapunt al llibre Hinduisme, sobre la fascinació que exerceix a Occident aquesta religió.
L’any 2013,  sempre a la recerca del sentit de tot plegat, publico el segon llibre de la trilogia d’entrevistes: A cel ras. Converses amb joves pastors. D'aquest llibre, que em fa descobrir la dificultat que té la nova pagesia per accedir a la terra, surt una nova inspiració: l'Associació Terra Franca, creada per facilitar l'accés a la terra. Aquest mateix any m'estreno en el món del conte infantil amb la publicació de dos contes:  Teresa de Calcuta i Em dic Pep i visc al carrer. 
El meu darrer llibre: Espirituals sense religió,  publicat l'any 2015 completa la trilogia d'entrevistes
El 2017 publico el conte El sisè sentit, que intenta explicar la interioritat als més petits. I escric una biografia basada en una entrevista: Eulàlia Duran i Grau. Converses íntimes (en premsa)
El 2017 entro en el consell editorial de la nova etapa de la revista Dialogal "un espai de reflexió per a tota persona en recerca de sentit. Un lloc de creixement, de novetat, de transformació, que vol crear pensament, generar debat i posar paraula a allò que s'està vivint actualment".